Sometimes I want to kill one of these processes, but the ‘usual’ approaches may not work, since they don’t provide enough information to discern which of the currently running processes is the one I want to kill. (The ‘usual’ approaches are ps x, which may give a notion of the order in which they were started, and top, which provides information on the memory resources used by the processes, in addition to the CPU time spent by them).

In these cases, using the abovementioned commands, i get the PIDs (PID=ProcessID) of the problem processes, and I have a look at the /proc/${PID}/ folder for all of them. The /proc directory is quite unknown for many linux users, and that’s a pitty, since you may find very valuable information there: in particular, /proc/${PID}/cwd is a link to the current working directory of the process, and in /proc/${PID}/fd you will find links to all the files and devices the process is using. Using all the information available in /proc I am always able to know what PID to kill.

You may find more information on the /proc folder in many internet linux sites (see, e.g., this), or even in the Wikipedia.

The GRUB Legacy to GRUB 2 transition is a part of the lenny (stable) to squeeze (testing) Debian release upgrade. The transition is not automatic, but it is quite easy to carry out: During the release upgrade (apt-get dist-upgrade) I was presented with the following menu

Configuring grub-pc GRUB upgrade scripts have detected a GRUB Legacy setup in /boot/grub. In order to replace the Legacy version of GRUB in your system, it is recommended that /boot/grub/menu.lst is adjusted to chainload GRUB 2 from your existing GRUB Legacy setup. This step may be automaticaly performed now. It's recommended that you accept chainloading GRUB 2 from menu.lst, and verify that your new GRUB 2 setup is functional for you, before you install it directly to your MBR (Master Boot Record). In either case, whenever you want GRUB 2 to be loaded directly from MBR, you can do so by issuing (as root) the following command: upgrade-from-grub-legacy Chainload from menu.lst? [YES/no]

Obviously I answered the default (yes, why not?), and I also answered yes to the other GRUB-related question that I was presented [just keep the Spanish keyboard and the video mode I like for the data terminals (tty)]:

Configuring grub-pc The following Linux command line was extracted from /etc/default/grub or the `kopt' parameter in GRUB Legacy's menu.lst. Please verify that it is correct, and modify it if necessary. Linux command line: lang=es vga=792 [Ok]

Once the dist-upgrade finished, I rebooted the system and the chainload proved to work correctly, the new GRUB2 menu was completely operational. Then I ran the upgrade-from-grub-legacy command, and the difficult question showed up:

Configuring grub-pc The grub-pc package is being upgraded. This menu allows you to select which devices you'd like grub-install to be automatically run for, if any. It is recommended that you do this in most situations, to prevent the installed GRUB from getting out of sync with other components such as grub.cfg or with newer Linux images it will have to load. If you're unsure which drive is designated as boot drive by your BIOS, it is often a good idea to install GRUB to all of them. Note: It is possible to install GRUB to partition boot records as well, and some appropriate partitions are offered here. However this forces GRUB to use the blocklist mechanism, which makes it less reliable, and therefore is not recommended. GRUB install devices: [ ] /dev/sda (500107 MB, MAXTOR_STM3500320AS) [ ] - /dev/sda1 (5000 MB, /) [ ] /dev/sdb (1500301 MB, ST31500341AS) [Ok]

Then it came to my mind that a computer-savvy colleague messed up his MBR’s a couple of months ago. Why the hell I didn’t think about that until then? What was wrong with GRUB Legacy at the moment (I mean, it is still `stable’!)? After those first seconds of panic, I calmed myself down: I knew the answer, in my computer there is a single MBR, and it is at the beginning of the first hard disk, so the right answer is to only select the first option. Ok, done. I reboot, there is no chainloader and everything goes ok, great.

Ok, now let’s do something with the new GRUB. The dist-upgrade installed a new kernel (2.6.32), it seems to be working flawlessly, and the oldest one is no longer compatible with the new nvidia module, so I can safely remove it. First I remove the packages (apt-get --purge remove linux-image-2.24-amd64 and some other related ones), and now I should update the GRUB menu. The old command for this was update-grub, the new one is… the same, great! The remaining kernels are correctly found, so I reboot the system and everything goes ok again. Great.[*]

Before I upgrade the system I usually increase the seconds that the computer stops at the GRUB menu before booting the default option. It takes a few seconds to change this setting, and when I have run into problems with the upgrade it has proven useful. In these situations you may try different kernels, or run in single-user (safety) mode, usually in console mode. You may spend quite a lot of time discovering new technicalities (aka wasting your time) and using different approaches to try to solve some problem. So when you reboot, you cannot type, and I have a tendency to stretch then my legs a little, stretch my arms, don’t look to the screen for some seconds… and oh damn, I forgot to run the non-default GRUB entry that I wanted to test, I’ll have to reboot again! Increasing the time that GRUB pauses in the menu makes it more probable that you notice that you must type something (or if not you’ll have to reboot again). Once I check that everything is ok with the new system, I reduce that time to a couple of seconds, so that the load is fast but I may still have enough time to choose a non-default option in case it is necessary.

In GRUB Legacy this timeout change was implemented by just editing one of the lines of the /boot/grub/menu.lst file

## timeout sec # Set a timeout, in SEC seconds, before automatically booting the default entry # (normally the first entry defined). timeout 5

However, this file, which also contains all the GRUB menu entries and options, is invisible to the new GRUB 2, and has only been kept back for safety and as a backup of old settings. There’s a new file in the /boot/grub folder, grub.cfg, but its first lines are very clear:

# DO NOT EDIT THIS FILE # # It is automatically generated by grub-mkconfig using templates # from /etc/grub.d and settings from /etc/default/grub

The timeout option can be set in the /etc/default/grub file:

# If you change this file, run 'update-grub' afterwards to update # /boot/grub/grub.cfg. GRUB_DEFAULT=0 GRUB_TIMEOUT=2 GRUB_DISTRIBUTOR=`lsb_release -i -s 2> /dev/null || echo Debian` GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT="quiet" GRUB_CMDLINE_LINUX="lang=es vga=792"

The file is quite self-explanatory (although the non-technical user still won’t have a clue of what the GRUB_DEFAULT is), and, as it clearly states, now you have to run update-grub after you change any of its settings so that they have any effect in the booting.

This change is to some extent an improvement. The old menu.lst file was a little strange, since it had uncommented lines, commented lines (lines starting with a #) and doubly-commented lines (##). Some options like the timeout were set in an uncommented line, but some others (like the default kernel options kopt) were set in commented lines, and were applied to the menu entries by running update-grub. Other commented lines were just comments, as were all doubly-commented lines (pseudo-titles of file sub-sections as well as explanations and examples of settings to be defined in commented lines).

However, with the new GRUB version you have to run the update-grub command after you change anything. This makes the process longer, and you may forget to run the update, but at least you know that you must always run the update, not only sometimes.

This particular detail is just showing what reportedly is a global change in GRUB (from Legacy to 2): the new system is truly better structured, but it is also much more complex (some may even say cumbersome) than the old one.

[*] You may update-grub before the upgrade-from-grub-legacy, but then you will only be updating the chainloaded GRUB (2) menu, not the chainloader GRUB (Legacy) entries.

After adding it to my sources.list, apt-get update; apt-get upgrade has updated all my acroread-related packages. This seems to have finally solved my acroread-iceweasel problems (frequent crashes) in the amd64 arch.

OMG…

Aquesta informació no ha estat re-verificada després del canvi de ministeris de Setmana Santa. Però, tenint en compte que el Dr. Màrius Rubiralta hi continua amb un càrrec (tot i que ha estat degradat de Secretari d’Estat a Secretari General), així com part de l’estructura que hi tenia al voltant, i que això estava i està dins del seu radi d’acció, hauria de mantenir-se.

Sembla que el principal objectiu del nou RD serà tornar a separar completament l’etapa de màster de l’etapa de recerca del doctorat. Pel que sé, és com es fa a la majoria de països europeus (de fet és una de les coses que s’ha de fer en l’EEES), així que en principi hauria de ser guai. Ja veureu que aquí continuarem sense fer-ho bé.

Parlant amb la comunitat precària, m’han ampliat la informació, que al seu dia (immers a la redacció del primer article) se’m devia passar. Al mes de febrer, en una reunió entre la Federación de Jóvenes Investigadores i l’aleshores SEU Rubiralta, es va informar que al MICINN s’estava treballant en un esborrany de RD que definís millor el màster i el doctorat, així com la seva avaluació de qualitat. Aquest havia de ser el primer pas per harmonitzar l’Estatuto del Personal Docente e Investigador, la Ley de la Ciencia i, posteriorment, les convocatòries d’ajuts predoctorals FPU i FPI.

La idea de Rubiralta, que el curs passat (amb Rubiralta encara Rector) ja circulava per la UB gràcies a l’aleshores Vicerectora de Política Científica Dra. Carmen Muñoz (vinculada a l’àrea de doctorat de l’European Universities Association), és que es crein “escoles de doctorat”, que reuneixin el que avui són programes de doctorat d’àrees relacionades, augmentant l’amplitud de la formació, i incloguin altres metodologies, considerant que el doctorat, a més de la tesi, ha de tenir un component formatiu, l’assistència a congressos, i d’altres. Les escoles de doctorat serien interdepartamentals i fins i tot interuniversitàries, més potents de cara a buscar l’excel·lència. I també inclourien alguna figura que permetés controlar la feina de supervisió dels directors de tesi, així com gestionar possibles problemes entre el doctorand i el director.

Tingueu en compte que, quan es va muntar el Verifica, per acreditar mitjançant una avaluació ex-ante els nous títols de grau i màster, ningú va pensar en el doctorat (bé, sí, algú hi va pensar: jo… però ningú m’hi va fer cas, com gairebé sempre xd). Els programes de doctorat tot just fa unes setmanes que comencen a intentar seguir processos anàlegs per garantir la seva qualitat. Però, aquests processos, en comptes de regir-se pel RD 1393/2007, sembla que segueixen una ordre ministerial molt més recent. I pel seu contingut, segons m’ha arribat, semblen una xorrada anecdòtica en comparació amb les memòries de verificació de graus i màsters (els que les hagueu vist, tot i la poca concreció que hi ha al voltant d’assignatures i plans d’estudis, sabeu que en cert sentit són una mica exhaustives).

A la Universitat de Barcelona, en cert sentit, ens vàrem avançar a aquests plans de futur. Després de gairebé un any de discussions, vàrem aprovar aplicar un procediment de garantia de qualitat en l’elaboració de les tesis doctorals. Aquest es basa en un compromís inicial entre doctorand i director, així com en l’assignació d’una comissió de seguiment a cada tesi per vetllar pel seu correcte desenvolupament, sense descuidar-se del progrés global del doctorand i de la seva formació, incloent els coneguts elements multidisciplinars (que al grau han donat lloc a les famoses competències transversals). Un any després encara no n’hem pogut copsar els resultats, i ara per ara l’únic resultat observable és l’augment de paperassa per a gairebé tothom.

Tornant al nou RD, quines conseqüències tindran molt probablement els canvis que han de venir?:

1. Serà el quart RD de postgrau / doctorat vigent en poc més de 4 anys. Recordeu que abans del RD 1393/2007 va haver el RD 56/2005 (que sí que es va arribar a implementar parcialment, no com el RD 55/2005 de grau, en els màsters que s’han fet des del curs 2006-07 fins ara). I aleshores ja hi havia el RD 778/1998, segons el qual encara s’admeten estudiants a les universitats (tot i que ja no a totes), i sense anar més lluny és el que jo segueixo. (I conec gent que va llegir l’any passat havent començat amb la regulació anterior al 778, després de fer una adaptació i mitja a cuita-correns…). Vaja, que quan ho facin ens acabaran de marejar a tots.

2. En escindir completament el màster del doctorat, els actuals ajuts predoctorals de 4 anys passaran a ser molt probablement de 3 anys, i deixaran de cobrir els màsters.

   La Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya ja fa anys que diu que aquest és el futur, fa anys que als seus ajuts FI està prioritzant cada cop més la contractació de 3 anys per al doctorat davant de finançar els 4 anys complets (màster + doctorat). S’havia sentit que a la propera convocatòria (o com a molt tard un any després) deixarien d’oferir les beques d’un any per a màster amb criteris d’excel·lència.

   D’altra banda, als entorns del MICINN semblava que veien possible passar del model actual espanyol (2+2, 2 anys de beca seguits de 2 anys de contracte) a un model que inclogui com a molt 3 anys de contracte. Però, mai 4 anys de contracte per a la tesi, que és el que sí tenen els (professors) ajudants (que són una figura regulada via la LOU / LOMLOU) i els investigadors en formació d’algunes de les comunitats del PP.

   Si ens fixem en alguns estats d’Europa, com els Països Baixos, el model que abunda no és massa diferent: beca durant el darrer any de màster, i contracte durant el doctorat, que pot anar de 3 a 4 anys depenent de l’estat. Això sí, hi és bastant impensable trobar-s’hi algú que comenci un treball de màster orientat cap a la recerca (i ja no diguem la tesi doctoral) sense tenir unes certes garanties de cobrar des del primer mes, quan aquí…

   D’altra banda, tingueu en compte que la Generalitat insisteix que les beques de màster d’aquí a uns anys hauran de ser només per motius de renda familiar (les beques generals d’estudis de tota la vida), no d’excel·lència acadèmica, i que l’altra via de financiació dels màsters seran els famosos prèstecs (crec que no m’equivoco si dic que amplis sectors del professorat no estarien d’acord amb aquesta mesura). Ara imagineu que transfereixin les competències de beques a la Generalitat, que els polítics catalans es continuin tapant les orelles, i que no poguem demanar beques de màster a Madrid…

3. Fa anys, crec que des del 2003, existeix un programa del Ministeri adreçat a programes de doctorat, que rep el nom de Menció de Qualitat (MdQ, en el món de les sigles de la gestió universitària). Aquesta menció, que s’ha de sol·licitar explícitament i que valora tot un seguit d’indicadors del programa (associats als seus professors i als seus alumnes, principalment), pretén distingir els millors programes de doctorat d’Espanya.

   En rebre la MdQ, els programes disposen de certs avantatges: punts extra per als alumnes que els cursen en demanar l’ajut predoctoral FPU, convocatòries tancades per poder pagar viatges a alumnes, convocatòries tancades per poder pagar professors que vinguin d’altres llocs a fer seminaris especialitzats, etc. Com a bons catalans els podem resumir en “més diners”, tot i que en realitat és molt més (hi ha capital humà de per mig).

   Segons el dit avui a la CDCG, aquest serà el darrer any que hi hagi MdQ. El ministeri (no em pregunteu quin dels dos que hi ha en el ajo) considera que, com a partir d’ara tots els programes de doctorat hauran estat acredidats, tots tindran prou qualitat, i per tant no caldrà fer MdQ’s. Així, queda completament en l’aire com arribaran diners a les universitats i als programes per fer el que fins ara feien amb ells.

   En qualsevol cas, si es volen muntar les escoles de doctorat, i es volen fer bé, atraient amb regularitat i previsió professors i investigadors de nivell internacional per fer part dels cursos, caldran diners, i que aquests estiguin assignats fins i tot d’una manera més estable que amb les Mencions de Qualitat…

4. Si hi ha un tercer RD que reordeni el postgrau bolonyès, hi haurà sectors de la comunitat educativa que reclamaran que també es resolguin problemes dels graus via ja no moratòries, sinó nous RD. Es reencendran flames combatives, es perdran més classes al Raval,…

Por el contrario, sí suelo consultar prensa digital. Para la visión más local, La Vanguardia, El Periódico, o L’Avui. Para conocer con más detalle qué pasa por el resto del Estado, o incluso qué pasará por Madrid (¿recordáis las filtraciones previas a la publicación de los documentos de trabajo de ciertos Reales Decretos?), El País, Público, El Mundo,…

Pero no es suficiente. La prensa española está fuertemente politizada, y la objetividad suele brillar por su ausencia. La mayoría de los lectores escogen como su medio de referencia aquél ya saben que les va a decir lo que a ellos les gusta leer. Esto no favorece la capacidad de diálogo de la sociedad, sino el empecinamiento en las propias convicciones. No basta con que los diferentes elementos que la integran mantengan posturas diferentes: los ojos y oídos encargados de su transmisión han de estar bien abiertos y atentos a esta diversidad. Si están entrecerrados, el ciudadano interesado utilizará varios y variados; el ciudadano medio, caso mayoritario, sufrirá las deficiencias del sistema. Y con él, la sociedad en su conjunto.

Por otra parte, como es bien conocido, hay una base de noticias de agencias, un relleno sin elaboración, que suele comprender cierto tipo de sucesos, recogida de declaraciones (abundan los canutazos reexplicados por cuestiones volumétricas) y sensacionalismos. En las ediciones impresas son relativamente fáciles de identificar, no sólo por su longitud, sino también porque suelen indicar claramente su procedencia. Pero en las ediciones digitales no están señalizadas con suficiente claridad desde las webs multinoticia, y tras el click y la carga llega el arrepentimiento (y no sólo por el contenido, si el periódico tiene sede en Barcelona su ortografía y sintaxis también suelen ser lamentables).

Falta y sobra… como en casi todo. Y hoy no he sido yo el primero en decir que estamos en una falsa democracia de apariencias.

Creo que mi consumo de mass media se vio especialmente afectado por mi estancia en München. Durante algo más de 4 meses, mi televisión se limitó a sintonizar CNN International, BBC World, Sky News y Euronews (las pocas cadenas que captaba mi receptor y entendía satisfactoriamente). Descubrí nuevos puntos de vista, y desde entonces he intentado no renunciar a ellos. Con la periodicidad que me puedo permitir, consulto medios extranjeros y/o internacionales, principalmente de ámbito europeo y norteamericano (anecdóticamente, también australianos). No sólo los anteriores audiovisuales, también prensa digital como The New York Times (y su edición global, el International Herald Tribune), The Washington Post, Le Monde, Le Figaro, y alternativamente varios británicos.

El lunes se concedieron The Pulitzer Prizes. Al NY Times le correspondieron cinco, y ya suma más de cien (más que cualquier otro medio). Que sí, que los premios los concede la Columbia University (in the City of New York) y son de ámbito estadounidense. Pero algo hay allí, detrás.

Por ejemplo, el Nobel de Economía de 2008, Paul Krugman, escribe en él una columna desde hace diez años. El pasado lunes, por ejemplo, trató cómo está afectando la crisis a Irlanda. Tal vez no compartamos sus ideas sobre la Economía con mayúsculas, pero… ¿cuándo hemos visto artículos sobre Irlanda en la prensa española, siendo un país mucho más próximo tanto geográfica como económicamente (está en la zona euro)? Pues en el País, este domingo, apenas una semana después de que Krugman escribiera al respecto en el NY Times.

También en el NY Times, hemos podido leer esta semana cómo Spain’s Falling Prices Fuel Deflation Fears in Europe. Una preocupación que parece que aquí no tengamos. Personalmente, dado nuestro entorno sociopolítico, no creo que deba tener que irme a un medio con sede al otro lado del Atlántico para enterarme de que en España

The jobless rate for those under 25 is at a Depression-like level of 31.8 percent, the highest among the 27 nations of the European Union.

Pero otras veces parece que no se enteran. Si bien hoy, domingo, aparecía en La Vanguardia que La prostitución y la venta ambulante degradan la parte alta de la Rambla al llegar la noche, simultáneamente, el NY Times publicaba en su sección de viajes 36 Hours in Barcelona, en el que lo primero que recomendaba era

First things first. Whether it’s your first visit to Barcelona or your 10th, you must hit Las Ramblas. Dive into the sensory overload that is this city’s most famous avenue, with its bird markets, flower stalls, street musicians, mimes, overpriced tapas bars and hundreds upon hundreds of people — locals and tourists alike — out for an afternoon stroll.

Parece que hasta los guiris del NY Times siempre seguirán siendo eso, guiris. Por muy listos que sean en su hábitat natural, seguirán yendo a las Ramblas. Pobres…

Lo confieso. Creo que soy un adicto a la información. Clásica.

P.S.: Otro artículo del NY Times que me ha llamado la atención esta semana, y que quería compartir con los fieles lectores de este blog (xD), es What Are Friends For? A Longer Life. Así que muchas gracias

Miles de bloggers explican estos días cómo hace más de una década Geocities ya permitía construir páginas web personales de forma gratuita, así como agruparlas en comunidades con nombres de ciudades. Unas primitivas redes sociales, en html, sin 2.0, sin AJAX, sin apenas Flash (por suerte), y con muchos menos usuarios (un par o tres de órdenes de magnitud). Con 2MB de espacio para la web personal, y una cuenta de correo de la época

• Mail left on the server over 7 days will be deleted. Please configure your Netscape browser to remove mail from server.
• All accounts are limited to 500kB of mailbox space at one time. This should be plenty for everyone, as long as mail is downloaded and removed from the server on a regular basis.

Netscape browser… Aún pienso en él (en sus versiones muy posteriores) cuando abro el Iceape…

Un par de capturas rescatadas del Internet Archive (sigo después):

Webs optimizadas para pantallas CRT de 640×480 (VGA), porque aún eran pocos los elegidos con SVGA’s (800×600).

Qué tiempos aquellos…

Yahoo! compró Geocities en enero de 1999 por 3600 millones de dólares, antes de que estallara la burbuja de las dot-com. El resto de la historia os la podéis imaginar, y si no, leedla en la Wikipedia.

Pero, ¿y el equipo? Jugar con 10. Y un penalty en contra. Fallado. ¿Y si hubiese sido fuera del área? Sólo una falta. ¿Es suficiente?

En un partido de baloncesto, el jaleo no habría bajado de una antideportiva (agarrar de la camiseta), una segunda antideportiva descalificante (dar patadas al jugador que está en el suelo), dos faltas técnicas (una por el puñetazo y otra por insultar al auxiliar), y como mínimo otra falta (antideportiva) por estirar al jugador que está en el suelo de los pelos, pellizcarle del brazo y pisarle el tobillo (y eso, tal vez, sea alguna más). En total, como mínimo, diez tiros libres y posesión en medio campo para el equipo atacado.

Siempre me ha gustado más el baloncesto.

What Does It Mean to be Free?

The Origin

Linux Pub (with subtitles)

• You read a news post about a Vim version that you know that was released half a year ago, just to enjoy the umpteenth battle of the editor war. Then you remember old times, when people from the Church worked harder. You think their arguments against Vim, although completely false, used to seem better than now. Then you go back to edit your code, and press i.

• You read that Scientists Harvest Nano-Power From Hamsters, and you think that posting about it in your blog is the best way to remember to tell it to your nanoscience colleagues tomorrow morning.

• You read that False Fact in Wikipedia Proves Itself, and you are not surprised at all. You expected it. Since causality concerns information, there’s no problem with Wikipedia not being causal. Although you hate it being like this, because you enjoy reading and editing it. But there are too many editors that don’t really understand what primary sources (like you) are.

• You read that Intel Moves Up 32nm Production, Cuts 45nm, you know what this means and the benefits of the change without reading anything but the title, hope Intel’s bet is successful, and enjoy reading comments like Do you know how much CPU it took to fucking land someone on the moon? Why does it take 200 times that just to browse the web? or —Why would even watching a video on youtube need a 16-core processor?—You clearly underestimate how much Flash sucks. And you think you should not begin criticising Flash now if you want to sleep before tomorrow morning.

• You read that Microsoft is being accused of squandering billions on R&D (and follow a couple of links), you learn how the R&D investments of Microsoft + Big Blue compare to the (already known) totals of your (supposed-to-be-developed) country, and ask yourself why things cannot change at home, at once.

Slashdot. News for nerds. Stuff that matters.

Yes. A composer. A man with 5 Academy Awards (out of 45 nominations: 40 for Best Original Music Score, and 5 for Best Original Song), 2 Emmys (5 nominations), 4 Golden Globe Awards (20-22? nominations), 7 BAFTAs (11 nominations) and 21? Grammys (59-60? nominations). John Towner Williams (Wikipedia, Imdb, homepage).

And here’s A StarWars a capella tribute to John Williams (thanks Pol and Roser for the link!):

If you can’t remember the IPs of your computers, what kind of root you are?