Final de La Liga

Al falta de mes y medio, el Campeonato y la Champions serán asunto de pocos (con el permiso del Atlético). Diagrama con los encuentros correspondientes a las siete jornadas que faltan:

Growing Pains: Los Problemas Crecen

Now listening el ventilador del meu pc, encara estic tan sobat que em fa mandra buscar un CD decent

No hi ha dret. No té sentit. No ho entenc. És injust. Per què? Per què a mí?

Des del Nadal de l’any passat, tinc una tendència a tenir uns horaris xungos. No, no parlo de la facultat, parlo de mi. He adquirit una habilitat innata (xDD) en llevar-me i anar-me a dormir a hores cada cop més rares.

La cosa acostuma a anar així: Un dia em llevo una mica més tard del normal (posem, les 11) o em vaig a dormir una mica més tard del normal (posem, les 3). Si no hi ha res urgent a fer a una hora determinada del matí, no em poso despertador. I com sóc incapaç d’adormir-me si no tinc son, si aquell dia no m’he cansat molt aguanto despert les meves 16 ó 18 hores, però necessito dormir-ne com a mínim 8. Total que al dia següent potser em llevo a les 13 i em vaig a dormir a les 4 ó a les 5. Aleshores m’acostumo a estabilitzar un parell de dies, dormint de 5 a 13 més o menys, fins que de sobte una nit em quedo fent alguna cosa fins més tard i em vaig a dormir a les 6 (a l’estiu, ja han cantat els ocells), i la propera potser passades les 7 (a l’estiu, ja ha sortit el sol). Cagada. Això vol dir que em llevo cap a les 15, i que haig de fer els àpats en un altre ordre: dinar, sopar i esmorzar. A més, de 7 a 9 no és gaire diferència, cada cop hi ha més llum, no hi ha ganes de ficar-se al llit. I acabo com avui: m’he ficat al llit a les 10 del matí, i m’he llevat a les 20 passades. Ja li he fet mitja volta a l’horari.

D’això, com collons se’n surt? La meva experiència (potser ja m’ha passat uns 7 ó 8 cops) és que tornar “cap enrere” és molt difícil. Vull dir, Anar-me a dormir abans i llevar-me abans. O dormir menys. Així que la solució acostuma a ser tornar “cap endavant”: durant un parell o tres de dies, aguantar despert 20 hores o així i dormir-ne unes 10. Amb això es recupera un horari decent que permeti una bona convivència amb la societat, societat amb la que poc contacte he tingut durant el temps que ha durat això, que sol ser com a mínim una setmana.

Aquest cop, però, com a l’estiu de l’any passat, la cosa ha estat més llarga. Per què? L’estiu passat, bé, havia d’estudiar, i no ho se, però crec que m’era més fàcil estudiar de nit sense llum del sol que als matins, veient els bons dies que feia… Va ser el primer estiu de ma vida (que jo recordi, com a mínim des dels 3 ó 4 anys) sense platja ni piscina. Sense moreno. Vaja, una caca.

Però i aquest estiu? Bé, doncs la fase “estabilitzada” al voltant de les (aquest cop) 4:30 – 13:00 ha tingut un clar responsable (a part de l’estúpid d’un servidor, jo, no dels de 216.239.37.99). El culpable ha estat rtve. Sí, sí, Radiotelevisión Española. Bé, això i que el vídeo no em va bé i em fa mandra mirar què li passa. Les ments pensants de la televisió pública van, per un cop, tenir una bona idea: aquest estiu passarem per la2 una sèrie familiar, divertida, tot un clàssic dels anys 80: “Growing Pains” (aka “Los Problemas Crecen”). Qui no la recorda? El pare psiquiatra, la mare periodista, el fill petit golafre, la mitjana empollona i el gran, l’ídol dels joves de tota una generació. Total, que un dia la veus per la tele, i al dia següent hi tornes, i així de dilluns a dijous durant unes quantes setmanes. Què voleu que hi faci, em va tocar una fibra de infantesa, no he tingut germans, o algu, però em va enganxar.

I això què té a veure amb l’horari? Si us dic que feien els capítols de 4 en 4 i sense anuncis potser ho comenceu a sospitar. Doncs feien GP aproximadament de 2 i pico a 4 de la matinada. El típic horari per fer coses per a tots els públics, per a tota la família. No és conya, és veritat, la majoria de coses que fan a aquestes hores a les cadenes nacionals són molt més aptes que el que fan a les hores socialment “normals” de la tarda (tota una diversitat de formats que es poden englobar fàcilment en telebrossa, sempre respectant els dibuixos animats i els documentals).

Bé, i ara tornes a una vida normal perquè s’ha acabat la sèrie. Sí, això m’agradaria a mí… I un colló! De sobte, a meitat de la 5ena temporada (van gravar 7), quan el nadó comença a deixar de ser nadó però encara no surt el Leonardo DiCaprio, van i un dijous la deixen de fer. Vaig pensar, il.lús de mí, que seria una errada en la programació, però què va! Ahir tampoc la van posar, i avui tampoc la posaran. Així, pel morro, sense avisar als telediaris! Com gosen? Qui es pensen que són?

Primer vaig pensar que seria com Babylon5, o com Stargate a tvc (televisió de Catalunya), que només van comprar uns quants capítols i no et posen el final (Babylon5 sí que la van comprar sencera a tvc, me la vaig empassar sencera, suposo que ja parlaré de sci-fi algun altre cop, que ara només em queden uns 270 caracters left). Però no, jo recordo amb la meva memòria de llarg abast que vaig arribar a veure al Leo DiCaprio a la tele de petit, i a més – tot just ara m’ha vingut al cap – van reposar aquests capítols del Leo a rtve quan va fer Titànic per intentar pujar les audiències amb les típiques jovenetes histèriques de 15 anys.

En resum: sóc un teleaddicte asocial i començo a patir insomni.