Aquesta tardor, nou RD de postgrau

Avui hi ha hagut Comissió de Doctorat delegada de Consell de Govern a la Universitat de Barcelona, i ha sortit el tema. Es veu que el director de l’Agència per a la Qualitat de l’UB, que va setmanalment per Madrid, assegura que el govern de l’Estat farà un nou Real Decreto (RD) de reordenació del postgrau cap al novembre d’aquest any.

Aquesta informació no ha estat re-verificada després del canvi de ministeris de Setmana Santa. Però, tenint en compte que el Dr. Màrius Rubiralta hi continua amb un càrrec (tot i que ha estat degradat de Secretari d’Estat a Secretari General), així com part de l’estructura que hi tenia al voltant, i que això estava i està dins del seu radi d’acció, hauria de mantenir-se.

Sembla que el principal objectiu del nou RD serà tornar a separar completament l’etapa de màster de l’etapa de recerca del doctorat. Pel que sé, és com es fa a la majoria de països europeus (de fet és una de les coses que s’ha de fer en l’EEES), així que en principi hauria de ser guai. Ja veureu que aquí continuarem sense fer-ho bé.

Parlant amb la comunitat precària, m’han ampliat la informació, que al seu dia (immers a la redacció del primer article) se’m devia passar. Al mes de febrer, en una reunió entre la Federación de Jóvenes Investigadores i l’aleshores SEU Rubiralta, es va informar que al MICINN s’estava treballant en un esborrany de RD que definís millor el màster i el doctorat, així com la seva avaluació de qualitat. Aquest havia de ser el primer pas per harmonitzar l’Estatuto del Personal Docente e Investigador, la Ley de la Ciencia i, posteriorment, les convocatòries d’ajuts predoctorals FPU i FPI.

La idea de Rubiralta, que el curs passat (amb Rubiralta encara Rector) ja circulava per la UB gràcies a l’aleshores Vicerectora de Política Científica Dra. Carmen Muñoz (vinculada a l’àrea de doctorat de l’European Universities Association), és que es crein “escoles de doctorat”, que reuneixin el que avui són programes de doctorat d’àrees relacionades, augmentant l’amplitud de la formació, i incloguin altres metodologies, considerant que el doctorat, a més de la tesi, ha de tenir un component formatiu, l’assistència a congressos, i d’altres. Les escoles de doctorat serien interdepartamentals i fins i tot interuniversitàries, més potents de cara a buscar l’excel·lència. I també inclourien alguna figura que permetés controlar la feina de supervisió dels directors de tesi, així com gestionar possibles problemes entre el doctorand i el director.

Tingueu en compte que, quan es va muntar el Verifica, per acreditar mitjançant una avaluació ex-ante els nous títols de grau i màster, ningú va pensar en el doctorat (bé, sí, algú hi va pensar: jo… però ningú m’hi va fer cas, com gairebé sempre xd). Els programes de doctorat tot just fa unes setmanes que comencen a intentar seguir processos anàlegs per garantir la seva qualitat. Però, aquests processos, en comptes de regir-se pel RD 1393/2007, sembla que segueixen una ordre ministerial molt més recent. I pel seu contingut, segons m’ha arribat, semblen una xorrada anecdòtica en comparació amb les memòries de verificació de graus i màsters (els que les hagueu vist, tot i la poca concreció que hi ha al voltant d’assignatures i plans d’estudis, sabeu que en cert sentit són una mica exhaustives).

A la Universitat de Barcelona, en cert sentit, ens vàrem avançar a aquests plans de futur. Després de gairebé un any de discussions, vàrem aprovar aplicar un procediment de garantia de qualitat en l’elaboració de les tesis doctorals. Aquest es basa en un compromís inicial entre doctorand i director, així com en l’assignació d’una comissió de seguiment a cada tesi per vetllar pel seu correcte desenvolupament, sense descuidar-se del progrés global del doctorand i de la seva formació, incloent els coneguts elements multidisciplinars (que al grau han donat lloc a les famoses competències transversals). Un any després encara no n’hem pogut copsar els resultats, i ara per ara l’únic resultat observable és l’augment de paperassa per a gairebé tothom.

Tornant al nou RD, quines conseqüències tindran molt probablement els canvis que han de venir?:

1. Serà el quart RD de postgrau / doctorat vigent en poc més de 4 anys. Recordeu que abans del RD 1393/2007 va haver el RD 56/2005 (que sí que es va arribar a implementar parcialment, no com el RD 55/2005 de grau, en els màsters que s’han fet des del curs 2006-07 fins ara). I aleshores ja hi havia el RD 778/1998, segons el qual encara s’admeten estudiants a les universitats (tot i que ja no a totes), i sense anar més lluny és el que jo segueixo. (I conec gent que va llegir l’any passat havent començat amb la regulació anterior al 778, després de fer una adaptació i mitja a cuita-correns…). Vaja, que quan ho facin ens acabaran de marejar a tots.

2. En escindir completament el màster del doctorat, els actuals ajuts predoctorals de 4 anys passaran a ser molt probablement de 3 anys, i deixaran de cobrir els màsters.

   La Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya ja fa anys que diu que aquest és el futur, fa anys que als seus ajuts FI està prioritzant cada cop més la contractació de 3 anys per al doctorat davant de finançar els 4 anys complets (màster + doctorat). S’havia sentit que a la propera convocatòria (o com a molt tard un any després) deixarien d’oferir les beques d’un any per a màster amb criteris d’excel·lència.

   D’altra banda, als entorns del MICINN semblava que veien possible passar del model actual espanyol (2+2, 2 anys de beca seguits de 2 anys de contracte) a un model que inclogui com a molt 3 anys de contracte. Però, mai 4 anys de contracte per a la tesi, que és el que sí tenen els (professors) ajudants (que són una figura regulada via la LOU / LOMLOU) i els investigadors en formació d’algunes de les comunitats del PP.

   Si ens fixem en alguns estats d’Europa, com els Països Baixos, el model que abunda no és massa diferent: beca durant el darrer any de màster, i contracte durant el doctorat, que pot anar de 3 a 4 anys depenent de l’estat. Això sí, hi és bastant impensable trobar-s’hi algú que comenci un treball de màster orientat cap a la recerca (i ja no diguem la tesi doctoral) sense tenir unes certes garanties de cobrar des del primer mes, quan aquí…

   D’altra banda, tingueu en compte que la Generalitat insisteix que les beques de màster d’aquí a uns anys hauran de ser només per motius de renda familiar (les beques generals d’estudis de tota la vida), no d’excel·lència acadèmica, i que l’altra via de financiació dels màsters seran els famosos prèstecs (crec que no m’equivoco si dic que amplis sectors del professorat no estarien d’acord amb aquesta mesura). Ara imagineu que transfereixin les competències de beques a la Generalitat, que els polítics catalans es continuin tapant les orelles, i que no poguem demanar beques de màster a Madrid…

3. Fa anys, crec que des del 2003, existeix un programa del Ministeri adreçat a programes de doctorat, que rep el nom de Menció de Qualitat (MdQ, en el món de les sigles de la gestió universitària). Aquesta menció, que s’ha de sol·licitar explícitament i que valora tot un seguit d’indicadors del programa (associats als seus professors i als seus alumnes, principalment), pretén distingir els millors programes de doctorat d’Espanya.

   En rebre la MdQ, els programes disposen de certs avantatges: punts extra per als alumnes que els cursen en demanar l’ajut predoctoral FPU, convocatòries tancades per poder pagar viatges a alumnes, convocatòries tancades per poder pagar professors que vinguin d’altres llocs a fer seminaris especialitzats, etc. Com a bons catalans els podem resumir en “més diners”, tot i que en realitat és molt més (hi ha capital humà de per mig).

   Segons el dit avui a la CDCG, aquest serà el darrer any que hi hagi MdQ. El ministeri (no em pregunteu quin dels dos que hi ha en el ajo) considera que, com a partir d’ara tots els programes de doctorat hauran estat acredidats, tots tindran prou qualitat, i per tant no caldrà fer MdQ’s. Així, queda completament en l’aire com arribaran diners a les universitats i als programes per fer el que fins ara feien amb ells.

   En qualsevol cas, si es volen muntar les escoles de doctorat, i es volen fer bé, atraient amb regularitat i previsió professors i investigadors de nivell internacional per fer part dels cursos, caldran diners, i que aquests estiguin assignats fins i tot d’una manera més estable que amb les Mencions de Qualitat…

4. Si hi ha un tercer RD que reordeni el postgrau bolonyès, hi haurà sectors de la comunitat educativa que reclamaran que també es resolguin problemes dels graus via ja no moratòries, sinó nous RD. Es reencendran flames combatives, es perdran més classes al Raval,…

Links 29th January 2009

University of California libraries and Springer sign pilot agreement for open access journal publishing.

El Consejo de Estudiantes propuesto por el Ministerio, calificado de «antidemocrático». Cuando se supere el secretismo que rodea al tema, tal vez sepamos algo más.

ATP

Este mediodía he participado en una reunión de la Comisión Específica de Evaluación de Títulos y Programas (Comissió Específica d’Avaluació de Títols i Programes, ATP) de AQU Catalunya (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català, Agencia para la Calidad del Sistema Universitario Catalán). Era la última reunión del proceso de evaluación ex-ante de las propuestas de nuevos másteres oficiales para el curso 2008-2009 de las universidades catalanas: de las aproximadamente 80 propuestas que se hicieron hace ya varios meses, 19 habían sido informadas negativamente en una primera ronda, y tras las alegaciones de las universidades 8 se han conseguido salvar. Después se han valorado las solicitudes de modificaciones de másteres aprobados en las anteriores dos convocatorias, y salvo un par de casos intrínsecamente problemáticos ha sido coser y cantar.

Ésta tal vez sea la última tanda de evaluaciones ex-ante y acreditaciones de la Comisión. El nuevo Real Decreto de ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales (RD 1393/2007, de 29 de octubre) obliga a que sea la ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) quien realice todas las evaluaciones y acreditaciones previas a la implantación de los nuevos títulos universitarios oficiales, ya sean éstos de grado, de máster o de doctorado. Esta discriminación representa un hecho insólito, ya que ambas agencias evaluadoras están acreditadas por la ENQA (European Association for Quality Assurance in Higher Education) conforme respetan los mismos estándares internacionales de calidad en sus procesos de evaluación, y además Cataluña tiene transferidas las competencias de educación desde hace años.

En AQU Catalunya, el Real Decreto cayó como un jarro de agua fría. Según su presidente, Antoni Serra, puso El espíritu de Bolonia en entredicho. Y su director, Javier Bará, escribió unas Consideraciones al Real Decreto para la ordenación de las titulaciones universitarias oficiales que van más allá del problema competencial, y llegan a poner en entredicho la calidad y el propósito del edicto.

En este caso no se trata de estudiantes universitarios que se encierran en sus facultades para pedir una mejor financiación de las universidades ante el cambio de planteamiento de los estudios y de su metodología de transmisión de conocimientos, y que amplios sectores de la sociedad se pueden permitir tildar de vagos y folloneros. Ni de que los mismos se manifiestan con unas reivindicaciones que a muchos se nos antojan excesivas, seguramente adolecidos de falta de diálogo con otros estamentos universitarios que les permitiría hilar suficientemente fino como para que la veracidad de su discurso fuese innegable. Y aunque tengan una buena parte de la razón.

En esta ocasión, quienes nos dicen que éste no es el buen camino son catedráticos y profesores de universidad, evaluadores y técnicos con una dilatada experiencia (no olvidemos que AQU Catalunya es la decana de las agencias de calidad universitaria de España, y anterior a la ANECA) en procesos que no buscan nada más (y nada menos) que asegurar la calidad de los estudios superiores que cursarán los jóvenes que son nuestro futuro. ¿Tampoco les vamos a escuchar a ellos?

Llegados a este punto, casi resulta completamente anecdótico que la Generalitat de Catalunya haya presentado un conflicto positivo de competencia. Lo más probable es que, cuando el recurso se resuelva, dada la volatilidad del compromiso político con la educación, la ley de ordenación universitaria ya haya cambiado… y la experiencia nos dice que a peor.