Apollo 11

http://www.nasa.gov/mission_pages/apollo/40th/index.html

 

Aquesta tardor, nou RD de postgrau

Avui hi ha hagut Comissió de Doctorat delegada de Consell de Govern a la Universitat de Barcelona, i ha sortit el tema. Es veu que el director de l’Agència per a la Qualitat de l’UB, que va setmanalment per Madrid, assegura que el govern de l’Estat farà un nou Real Decreto (RD) de reordenació del postgrau cap al novembre d’aquest any.

Aquesta informació no ha estat re-verificada després del canvi de ministeris de Setmana Santa. Però, tenint en compte que el Dr. Màrius Rubiralta hi continua amb un càrrec (tot i que ha estat degradat de Secretari d’Estat a Secretari General), així com part de l’estructura que hi tenia al voltant, i que això estava i està dins del seu radi d’acció, hauria de mantenir-se.

Sembla que el principal objectiu del nou RD serà tornar a separar completament l’etapa de màster de l’etapa de recerca del doctorat. Pel que sé, és com es fa a la majoria de països europeus (de fet és una de les coses que s’ha de fer en l’EEES), així que en principi hauria de ser guai. Ja veureu que aquí continuarem sense fer-ho bé.

Parlant amb la comunitat precària, m’han ampliat la informació, que al seu dia (immers a la redacció del primer article) se’m devia passar. Al mes de febrer, en una reunió entre la Federación de Jóvenes Investigadores i l’aleshores SEU Rubiralta, es va informar que al MICINN s’estava treballant en un esborrany de RD que definís millor el màster i el doctorat, així com la seva avaluació de qualitat. Aquest havia de ser el primer pas per harmonitzar l’Estatuto del Personal Docente e Investigador, la Ley de la Ciencia i, posteriorment, les convocatòries d’ajuts predoctorals FPU i FPI.

La idea de Rubiralta, que el curs passat (amb Rubiralta encara Rector) ja circulava per la UB gràcies a l’aleshores Vicerectora de Política Científica Dra. Carmen Muñoz (vinculada a l’àrea de doctorat de l’European Universities Association), és que es crein “escoles de doctorat”, que reuneixin el que avui són programes de doctorat d’àrees relacionades, augmentant l’amplitud de la formació, i incloguin altres metodologies, considerant que el doctorat, a més de la tesi, ha de tenir un component formatiu, l’assistència a congressos, i d’altres. Les escoles de doctorat serien interdepartamentals i fins i tot interuniversitàries, més potents de cara a buscar l’excel·lència. I també inclourien alguna figura que permetés controlar la feina de supervisió dels directors de tesi, així com gestionar possibles problemes entre el doctorand i el director.

Tingueu en compte que, quan es va muntar el Verifica, per acreditar mitjançant una avaluació ex-ante els nous títols de grau i màster, ningú va pensar en el doctorat (bé, sí, algú hi va pensar: jo… però ningú m’hi va fer cas, com gairebé sempre xd). Els programes de doctorat tot just fa unes setmanes que comencen a intentar seguir processos anàlegs per garantir la seva qualitat. Però, aquests processos, en comptes de regir-se pel RD 1393/2007, sembla que segueixen una ordre ministerial molt més recent. I pel seu contingut, segons m’ha arribat, semblen una xorrada anecdòtica en comparació amb les memòries de verificació de graus i màsters (els que les hagueu vist, tot i la poca concreció que hi ha al voltant d’assignatures i plans d’estudis, sabeu que en cert sentit són una mica exhaustives).

A la Universitat de Barcelona, en cert sentit, ens vàrem avançar a aquests plans de futur. Després de gairebé un any de discussions, vàrem aprovar aplicar un procediment de garantia de qualitat en l’elaboració de les tesis doctorals. Aquest es basa en un compromís inicial entre doctorand i director, així com en l’assignació d’una comissió de seguiment a cada tesi per vetllar pel seu correcte desenvolupament, sense descuidar-se del progrés global del doctorand i de la seva formació, incloent els coneguts elements multidisciplinars (que al grau han donat lloc a les famoses competències transversals). Un any després encara no n’hem pogut copsar els resultats, i ara per ara l’únic resultat observable és l’augment de paperassa per a gairebé tothom.

Tornant al nou RD, quines conseqüències tindran molt probablement els canvis que han de venir?:

1. Serà el quart RD de postgrau / doctorat vigent en poc més de 4 anys. Recordeu que abans del RD 1393/2007 va haver el RD 56/2005 (que sí que es va arribar a implementar parcialment, no com el RD 55/2005 de grau, en els màsters que s’han fet des del curs 2006-07 fins ara). I aleshores ja hi havia el RD 778/1998, segons el qual encara s’admeten estudiants a les universitats (tot i que ja no a totes), i sense anar més lluny és el que jo segueixo. (I conec gent que va llegir l’any passat havent començat amb la regulació anterior al 778, després de fer una adaptació i mitja a cuita-correns…). Vaja, que quan ho facin ens acabaran de marejar a tots.

2. En escindir completament el màster del doctorat, els actuals ajuts predoctorals de 4 anys passaran a ser molt probablement de 3 anys, i deixaran de cobrir els màsters.

   La Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya ja fa anys que diu que aquest és el futur, fa anys que als seus ajuts FI està prioritzant cada cop més la contractació de 3 anys per al doctorat davant de finançar els 4 anys complets (màster + doctorat). S’havia sentit que a la propera convocatòria (o com a molt tard un any després) deixarien d’oferir les beques d’un any per a màster amb criteris d’excel·lència.

   D’altra banda, als entorns del MICINN semblava que veien possible passar del model actual espanyol (2+2, 2 anys de beca seguits de 2 anys de contracte) a un model que inclogui com a molt 3 anys de contracte. Però, mai 4 anys de contracte per a la tesi, que és el que sí tenen els (professors) ajudants (que són una figura regulada via la LOU / LOMLOU) i els investigadors en formació d’algunes de les comunitats del PP.

   Si ens fixem en alguns estats d’Europa, com els Països Baixos, el model que abunda no és massa diferent: beca durant el darrer any de màster, i contracte durant el doctorat, que pot anar de 3 a 4 anys depenent de l’estat. Això sí, hi és bastant impensable trobar-s’hi algú que comenci un treball de màster orientat cap a la recerca (i ja no diguem la tesi doctoral) sense tenir unes certes garanties de cobrar des del primer mes, quan aquí…

   D’altra banda, tingueu en compte que la Generalitat insisteix que les beques de màster d’aquí a uns anys hauran de ser només per motius de renda familiar (les beques generals d’estudis de tota la vida), no d’excel·lència acadèmica, i que l’altra via de financiació dels màsters seran els famosos prèstecs (crec que no m’equivoco si dic que amplis sectors del professorat no estarien d’acord amb aquesta mesura). Ara imagineu que transfereixin les competències de beques a la Generalitat, que els polítics catalans es continuin tapant les orelles, i que no poguem demanar beques de màster a Madrid…

3. Fa anys, crec que des del 2003, existeix un programa del Ministeri adreçat a programes de doctorat, que rep el nom de Menció de Qualitat (MdQ, en el món de les sigles de la gestió universitària). Aquesta menció, que s’ha de sol·licitar explícitament i que valora tot un seguit d’indicadors del programa (associats als seus professors i als seus alumnes, principalment), pretén distingir els millors programes de doctorat d’Espanya.

   En rebre la MdQ, els programes disposen de certs avantatges: punts extra per als alumnes que els cursen en demanar l’ajut predoctoral FPU, convocatòries tancades per poder pagar viatges a alumnes, convocatòries tancades per poder pagar professors que vinguin d’altres llocs a fer seminaris especialitzats, etc. Com a bons catalans els podem resumir en “més diners”, tot i que en realitat és molt més (hi ha capital humà de per mig).

   Segons el dit avui a la CDCG, aquest serà el darrer any que hi hagi MdQ. El ministeri (no em pregunteu quin dels dos que hi ha en el ajo) considera que, com a partir d’ara tots els programes de doctorat hauran estat acredidats, tots tindran prou qualitat, i per tant no caldrà fer MdQ’s. Així, queda completament en l’aire com arribaran diners a les universitats i als programes per fer el que fins ara feien amb ells.

   En qualsevol cas, si es volen muntar les escoles de doctorat, i es volen fer bé, atraient amb regularitat i previsió professors i investigadors de nivell internacional per fer part dels cursos, caldran diners, i que aquests estiguin assignats fins i tot d’una manera més estable que amb les Mencions de Qualitat…

4. Si hi ha un tercer RD que reordeni el postgrau bolonyès, hi haurà sectors de la comunitat educativa que reclamaran que també es resolguin problemes dels graus via ja no moratòries, sinó nous RD. Es reencendran flames combatives, es perdran més classes al Raval,…

 

The New York Times

En mis ya 25 años (estos días me siento especialmente viejo), sólo he comprado prensa escrita una vez. Recuerdo el día, nos encontrábamos ante una hora de espera y creímos que podía ser útil tener a mano una cartelera.

Por el contrario, sí suelo consultar prensa digital. Para la visión más local, La Vanguardia, El Periódico, o L’Avui. Para conocer con más detalle qué pasa por el resto del Estado, o incluso qué pasará por Madrid (¿recordáis las filtraciones previas a la publicación de los documentos de trabajo de ciertos Reales Decretos?), El País, Público, El Mundo,…

Pero no es suficiente. La prensa española está fuertemente politizada, y la objetividad suele brillar por su ausencia. La mayoría de los lectores escogen como su medio de referencia aquél ya saben que les va a decir lo que a ellos les gusta leer. Esto no favorece la capacidad de diálogo de la sociedad, sino el empecinamiento en las propias convicciones. No basta con que los diferentes elementos que la integran mantengan posturas diferentes: los ojos y oídos encargados de su transmisión han de estar bien abiertos y atentos a esta diversidad. Si están entrecerrados, el ciudadano interesado utilizará varios y variados; el ciudadano medio, caso mayoritario, sufrirá las deficiencias del sistema. Y con él, la sociedad en su conjunto.

Por otra parte, como es bien conocido, hay una base de noticias de agencias, un relleno sin elaboración, que suele comprender cierto tipo de sucesos, recogida de declaraciones (abundan los canutazos reexplicados por cuestiones volumétricas) y sensacionalismos. En las ediciones impresas son relativamente fáciles de identificar, no sólo por su longitud, sino también porque suelen indicar claramente su procedencia. Pero en las ediciones digitales no están señalizadas con suficiente claridad desde las webs multinoticia, y tras el click y la carga llega el arrepentimiento (y no sólo por el contenido, si el periódico tiene sede en Barcelona su ortografía y sintaxis también suelen ser lamentables).

Falta y sobra… como en casi todo. Y hoy no he sido yo el primero en decir que estamos en una falsa democracia de apariencias.

Creo que mi consumo de mass media se vio especialmente afectado por mi estancia en München. Durante algo más de 4 meses, mi televisión se limitó a sintonizar CNN International, BBC World, Sky News y Euronews (las pocas cadenas que captaba mi receptor y entendía satisfactoriamente). Descubrí nuevos puntos de vista, y desde entonces he intentado no renunciar a ellos. Con la periodicidad que me puedo permitir, consulto medios extranjeros y/o internacionales, principalmente de ámbito europeo y norteamericano (anecdóticamente, también australianos). No sólo los anteriores audiovisuales, también prensa digital como The New York Times (y su edición global, el International Herald Tribune), The Washington Post, Le Monde, Le Figaro, y alternativamente varios británicos.

El lunes se concedieron The Pulitzer Prizes. Al NY Times le correspondieron cinco, y ya suma más de cien (más que cualquier otro medio). Que sí, que los premios los concede la Columbia University (in the City of New York) y son de ámbito estadounidense. Pero algo hay allí, detrás.

Por ejemplo, el Nobel de Economía de 2008, Paul Krugman, escribe en él una columna desde hace diez años. El pasado lunes, por ejemplo, trató cómo está afectando la crisis a Irlanda. Tal vez no compartamos sus ideas sobre la Economía con mayúsculas, pero… ¿cuándo hemos visto artículos sobre Irlanda en la prensa española, siendo un país mucho más próximo tanto geográfica como económicamente (está en la zona euro)? Pues en el País, este domingo, apenas una semana después de que Krugman escribiera al respecto en el NY Times.

También en el NY Times, hemos podido leer esta semana cómo Spain’s Falling Prices Fuel Deflation Fears in Europe. Una preocupación que parece que aquí no tengamos. Personalmente, dado nuestro entorno sociopolítico, no creo que deba tener que irme a un medio con sede al otro lado del Atlántico para enterarme de que en España

The jobless rate for those under 25 is at a Depression-like level of 31.8 percent, the highest among the 27 nations of the European Union.

Pero otras veces parece que no se enteran. Si bien hoy, domingo, aparecía en La Vanguardia que La prostitución y la venta ambulante degradan la parte alta de la Rambla al llegar la noche, simultáneamente, el NY Times publicaba en su sección de viajes 36 Hours in Barcelona, en el que lo primero que recomendaba era

First things first. Whether it’s your first visit to Barcelona or your 10th, you must hit Las Ramblas. Dive into the sensory overload that is this city’s most famous avenue, with its bird markets, flower stalls, street musicians, mimes, overpriced tapas bars and hundreds upon hundreds of people — locals and tourists alike — out for an afternoon stroll.

Parece que hasta los guiris del NY Times siempre seguirán siendo eso, guiris. Por muy listos que sean en su hábitat natural, seguirán yendo a las Ramblas. Pobres…

Lo confieso. Creo que soy un adicto a la información. Clásica.

P.S.: Otro artículo del NY Times que me ha llamado la atención esta semana, y que quería compartir con los fieles lectores de este blog (xD), es What Are Friends For? A Longer Life. Así que muchas gracias

 

Yahoo! cerrará Geocities

Yahoo anunció ayer que cerrará Geocities durante este año.

Miles de bloggers explican estos días cómo hace más de una década Geocities ya permitía construir páginas web personales de forma gratuita, así como agruparlas en comunidades con nombres de ciudades. Unas primitivas redes sociales, en html, sin 2.0, sin AJAX, sin apenas Flash (por suerte), y con muchos menos usuarios (un par o tres de órdenes de magnitud). Con 2MB de espacio para la web personal, y una cuenta de correo de la época

• Mail left on the server over 7 days will be deleted. Please configure your Netscape browser to remove mail from server.
• All accounts are limited to 500kB of mailbox space at one time. This should be plenty for everyone, as long as mail is downloaded and removed from the server on a regular basis.

Netscape browser… Aún pienso en él (en sus versiones muy posteriores) cuando abro el Iceape…

Un par de capturas rescatadas del Internet Archive (sigo después):

Webs optimizadas para pantallas CRT de 640×480 (VGA), porque aún eran pocos los elegidos con SVGA’s (800×600).

Qué tiempos aquellos…

Yahoo! compró Geocities en enero de 1999 por 3600 millones de dólares, antes de que estallara la burbuja de las dot-com. El resto de la historia os la podéis imaginar, y si no, leedla en la Wikipedia.

 

Castigos

Tarjeta roja, expulsión. Unos cuantos partidos sin jugar. Una multa económica. El jugador será castigado.

Pero, ¿y el equipo? Jugar con 10. Y un penalty en contra. Fallado. ¿Y si hubiese sido fuera del área? Sólo una falta. ¿Es suficiente?

En un partido de baloncesto, el jaleo no habría bajado de una antideportiva (agarrar de la camiseta), una segunda antideportiva descalificante (dar patadas al jugador que está en el suelo), dos faltas técnicas (una por el puñetazo y otra por insultar al auxiliar), y como mínimo otra falta (antideportiva) por estirar al jugador que está en el suelo de los pelos, pellizcarle del brazo y pisarle el tobillo (y eso, tal vez, sea alguna más). En total, como mínimo, diez tiros libres y posesión en medio campo para el equipo atacado.

Siempre me ha gustado más el baloncesto.

 

Final de La Liga

Al falta de mes y medio, el Campeonato y la Champions serán asunto de pocos (con el permiso del Atlético). Diagrama con los encuentros correspondientes a las siete jornadas que faltan:

 

We’re Linux

And the winners are…

What Does It Mean to be Free?

The Origin

Linux Pub (with subtitles)

 

BBC penguins

Lovely.

 

/.

You know you are a nerd when…

• You read a news post about a Vim version that you know that was released half a year ago, just to enjoy the umpteenth battle of the editor war. Then you remember old times, when people from the Church worked harder. You think their arguments against Vim, although completely false, used to seem better than now. Then you go back to edit your code, and press i.

• You read that Scientists Harvest Nano-Power From Hamsters, and you think that posting about it in your blog is the best way to remember to tell it to your nanoscience colleagues tomorrow morning.

• You read that False Fact in Wikipedia Proves Itself, and you are not surprised at all. You expected it. Since causality concerns information, there’s no problem with Wikipedia not being causal. Although you hate it being like this, because you enjoy reading and editing it. But there are too many editors that don’t really understand what primary sources (like you) are.

• You read that Intel Moves Up 32nm Production, Cuts 45nm, you know what this means and the benefits of the change without reading anything but the title, hope Intel’s bet is successful, and enjoy reading comments like Do you know how much CPU it took to fucking land someone on the moon? Why does it take 200 times that just to browse the web? or —Why would even watching a video on youtube need a 16-core processor?—You clearly underestimate how much Flash sucks. And you think you should not begin criticising Flash now if you want to sleep before tomorrow morning.

• You read that Microsoft is being accused of squandering billions on R&D (and follow a couple of links), you learn how the R&D investments of Microsoft + Big Blue compare to the (already known) totals of your (supposed-to-be-developed) country, and ask yourself why things cannot change at home, at once.

Slashdot. News for nerds. Stuff that matters.

 

John Williams

If it wasn’t for the title of the post, could you imagine what Fiddler on the Roof, Star Wars (episodes IV, V, VI, I, II, III), Superman, Jaws (1, 2), Indiana Jones (I, II, III, IV), E.T., Born on the Fourth of July, Home Alone (1, 2), Jurassic Park (I, II, III), Schlinder’s List, Sabrina, Seven Years in Tibet, Amistad, Saving Private Ryan, The Patriot, Harry Potter (I, II, III), Catch me if you can, Minority Report, The Terminal, Memoirs of a Geisha and Munich have in common?

Yes. A composer. A man with 5 Academy Awards (out of 45 nominations: 40 for Best Original Music Score, and 5 for Best Original Song), 2 Emmys (5 nominations), 4 Golden Globe Awards (20-22? nominations), 7 BAFTAs (11 nominations) and 21? Grammys (59-60? nominations). John Towner Williams (Wikipedia, Imdb, homepage).

And here’s A StarWars a capella tribute to John Williams (thanks Pol and Roser for the link!):

 

Server names

Some days ago I read an article on personalities and the names of servers.

If you can’t remember the IPs of your computers, what kind of root you are?

 

Reading Dr. Michael A. Nielsen

If you are reading this blog, the odds are high that you are a physicist. Then, you may have probably heard about Dr. Michael A. Nielsen, the Quantum Computation pioneer and coauthor (with Isaac L. Chuang) of the reference book on the subject, Quantum Computation and Quantum Information.

Two years ago, Dr. Nielsen had a permanent position at the University of Queensland. In spring ‘07, he moved to Perimeter Institute for Theoretical Physics. In September ‘07, he decided to make a change and “shift [his] creative work to a completely new direction”: the “development of new tools for scientific collaboration and publication.” Since Perimeter “was not willing to support” his new activity as a faculty member, he resigned his job in June ‘08. Now, he defines himself as a writer. And so he is.

Dr. Nielsen has a blog. He started it in 2003, but now his posts are longer and more frequent. If you are interested in science, research, IT, and progress, it is a must-read.

He’s also writing a book on The Future of Science. There’s a full category about it in his blog (you can, e.g., read a very appealing invited talk on Doing science online he delivered in QIP2009).

I really really encourage you to read Dr. Nielsen writings. I am really looking forward to his book.

 

Querer no siempre es poder

Llueve. Voy a trabajar un rato.

$ ping ns.ecm.ub.es PING ns.ecm.ub.es (161.116.81.151) 56(84) bytes of data. ‑‑‑ ns.ecm.ub.es ping statistics ‑‑‑ 6 packets transmitted, 0 received, 100% packet loss, time 4999ms

Esto, en Harvard, me parece que no pasa.

 

British jobs for British workers

Ante la crisis mundial,

¿globalización positiva?

“Who are you?“ – Kosh Naranek, Vorlon ambassador.

 

Links 29th January 2009

University of California libraries and Springer sign pilot agreement for open access journal publishing.

El Consejo de Estudiantes propuesto por el Ministerio, calificado de «antidemocrático». Cuando se supere el secretismo que rodea al tema, tal vez sepamos algo más.